↑ Torna a Introducció

Context: La crisi econòmica i la desconfiança cap a la gran banca

CÒMPLICES D’UNA MALA GESTIÓ

L’actual crisi econòmica i l’important paper que hi han jugat els bancs en aquesta situació, ha desencadenat un sentiment de desconfiança generalitzat de la societat envers aquestes entitats econòmiques. La injecció de més de 4.600.000.000.000 dòlars per “salvar-les”, procedents de l’eraripúblic, quantitat noranta dues vegades superior al que demana la Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) per eradicar la gana al món durant tot un any, no ha fet res més que empitjorar la situació. Tampoc ha estat ben rebut l’últim rescat aprovat per sanejar els bancs el passat 21 de desembre pel Banc Central Europeu de quasi 500.000 milions d’euros. I els casos no fan més que crèixer: al nostre país, per exemple, amb l’escandalós cas de Bankia fa pocs dies, i el recent rescat de la Unió Europea (UE) als nostres bancs amb la xifra gens menyspreable de 100.000 milions d’euros (malgrat que pot aturar-se en qualsevol moment si l’executiu espanyol incompleix els objectius de reducció del dèficit i les reformes exigides per la Comissió Europea el passat 30 de maig). Tots aquets “favors” a la gran banca són vistos per la població com una compensació a un dels agents considerats culpables de la greu conjuntura econòmica, mentre alhora es castiga als més febles, els que n’estan patint realment les conseqüències. Al nostre país la situació encara és més agònica, només cal donar un cop d’ull a les informacions ambles quals ens bombardegen diàriament els mitjans: es congelen els crèdits concedits a empreses i famílies, augmenten les xifres d’atur fins a límits mai assolits, les retallades fan perillar els drets socials i l’anhelat estat del benestar, milers de famílies cauen en la pobresa estructural, etc. Un recent estudi de Càrites evidencia que Espanya s’ha convertit en el país de la UE en el qual han augmentat més les diferències entre pobres i rics entre el 2007 i el 2010.

Un conjunt d’injustícies que són viscudes amb indignació i impotència per part de la ciutadania. Ara bé, encara que no en siguem conscients, tots els ciutadans estem inclosos en els moviments de finances mundials, ja sigui com a simples estalviadors, inversors, consumidors, contribuents, amb els nostres comptes corrents, plans de pensions, etc. Per això és important preguntar-nos a on van a parar els nostres diners, en què s’inverteixen, contribueixen a construir la societat en la qual volem viure? En definitiva, els nostres estalvis són gestionats en coherència amb els valors que prediquem?

FINANCES ÈTIQUES, L’ALTERNATIVA

D’aquesta capacitat crítica van sorgir les entitats de banca ètica, les quals ens els últims anys han vist incrementat el nombre de partidaris, de socis o de clients col·laboradors que els han confiat els seus estalvis. Per exemple, a Espanya s’han incrementat en un 54% els dipòsits de les entitats de banca ètica respecte de l’any 2011, mentre que el volum de préstecs ha experimentat un augment del 24% (dades avançades del baròmetre del 2011 realitzat per L’Observatori per a les Finances Ètiques). Malgrat que les activitats que realitza les entitats de finances ètiques no representen ni el 0,0001 % del total del sistema financer mundial en paraules de Ramon Pascual, coordinador de COOP 57 , el baròmetre complet per l’any 2010 evidencia un volum de 373.437 milions d’euros en dipòsits mentre que l’any 2005 aquesta xifra era de 32.587 milions d’euros, una evolució que ha incrementat l’estalvi recollit per més de deu vegades i els préstecs concedits en més de vuit. Un augment considerable que evidencia l’inici d’un canvi de mentalitat pel que fa al món de les finances.

[vimeo]http://vimeo.com/42509905[/vimeo]

Deixa un comentari