Notice: add_custom_background és obsolet des de la versió 3.4.0! Usa add_theme_support( 'custom-background', $args ) com a substitució. in /var/www/vhosts/usr.uvic.cat/httpdocs/wp-includes/functions.php on line 3829 Notice: add_custom_image_header és obsolet des de la versió 3.4.0! Usa add_theme_support( 'custom-header', $args ) com a substitució. in /var/www/vhosts/usr.uvic.cat/httpdocs/wp-includes/functions.php on line 3829 Notice: El mètode constructor invocat per WP_Widget a Weaver_Widget_Text està desfasat des de la versió 4.3.0! Utilitzeu
__construct()
. in /var/www/vhosts/usr.uvic.cat/httpdocs/wp-includes/functions.php on line 3892 El Niu de l’Àliga | PurAventura

El Niu de l’Àliga

Aquesta ruta comença al petit poble d’Alcover a la comarca de l’Alt Camp. Té una dificultat mitja, ja que hi ha trossos del camí que són bastant rocosos i pendents, però és apta per a famílies amb nens (i fins i tot s’hi poden portar gossos). No està gaire ben senyalitzada, però tampoc té pèrdua. No és aconsellable fer-la en els mesos de més calor (juliol-agost).

http://www.flickr.com/photos/63111323@N07/sets/72157626763497284/

[vimeo width=”400″ height=”400″]http://vimeo.com/24235767[/vimeo]

De l’Ermita del Remei a les Fonts del Glorieta
Són les onze del matí d’un dissabte, anem en cotxe pel poble d’Alcover (Tarragona) i ens disposem a buscar el caminet de terra que ens durà fins l’Ermita del Remei, on hi ha un petit aparcament per deixar el cotxe i poder començar la ruta a peu. Aquesta ruta té una dificultat mitja, ja que hi ha trossos del camí que són bastant rocosos i pendents, però és apta per a famílies amb nens (i fins i tot s’hi poden portar gossos).
Deixem ben aparcat el cotxe, són les dotze del migdia i comencem la ruta per un caminet asfaltat. Hem decidit començar la ruta a l’Ermita del Remei construïda l’any 1722, és per això, que tenim un quilòmetre fins al següent aparcament on també és possible aparcar.
El caminet s’acaba i ens endinsem al bosc per un altre caminet de terra. En aquest moment els arbres comencen a fer ombra, cosa que s’agraeix molt els dies que fa tanta calor. A mesura que avancem pel caminet podem escoltar rierols d’aigua cristal·lina que baixen de les muntanyes. Aquest so de l’aigua corrent riu avall, el so dels ocellets cantant i el so del moviment de les fulles dels arbres amb el vent ajuden a desconnectar de la rutina diària de les grans ciutats per trobar el relax en plena natura.

Fauna i vegetació
En aquests boscos hi podem trobar una fauna i flora bastant variada. Pel que fa a la fauna hi habiten animalons inofensius: sargantanes cuallarga que passegen per les roques, sabaters que se sostenen sobre la fina capa d’aigua dels rius, esquirols que pugen pels arbres, rates d’aigua que s’amaguen a les proximitats dels rierols i ratolins de bosc que juguen a fet i amagar pels frondosos boscos que marquen el sender de la ruta. Pel que fa a la flora típica de la zona: roures, alzines, pins blancs, l’heura que s’enfila per les parets de les ruines de diverses cases que trobem pel camí, aranyoners de fruits blavosos a la tardor, els créixens que els trobem a la vora mateix de l’aigua, garrics o coscolls de fulla punxosa, gatoses sense fulles però plenes de punxes, metabous i brucs d’hivern.

Els arbres majestuosos
Endinsant-nos pel caminet arribem a una mena d’esplanada dins el bosc coberta per uns vells arbres frondosos d’un color verdós que crida molt l’atenció. Fem una aturada i seiem en unes roques sota els preciosos i ramificats arbres per observar-los un instant.
Saltant de pedra a pedra per creuar el rierol
Reprenem el camí i aviat ens sorprenem, ja que trobem un rierol que ens talla el camí. Per continuar la nostra ruta hem de creuar, i així ho fem passant per sobre unes pedretes col·locades estratègicament en una part poc profunda per tal d’arribar a l’altra vorera del rierol. És un tram del camí molt divertit, ja que sempre hi ha algú que rellisca i es mulla un peu (o tots dos). Per passar d’un costat a l’altre cal tenir cert equilibri, tot i que aquesta ruta és possible fer-la amb nens.

L’aigua cristal·lina que baixa pel rierol encara és més bonica gràcies als rajos del sol que la travessen i fan que tingui una lluentor especial, digna d’admirar. Les roques dins el riu també prenen un color daurat amb la llum del sol, i fins i tot els arbustos i plantes que viuen vora el riu adopten uns colors molt vius i cridaners.

Camí de les fonts del Glorieta
Tornem a caminar dirigint-nos a les Fonts del Glorieta (el nostre destí final de la ruta). Abans passem per davant de les restes enrunades d’una antiga central elèctrica que abastia tot el poble d’Alcover i les rodalies a principis del segle XX. Quan hem acabat de pujar les escales de pedra que encara es conserven de l’antiga central, a mà esquerra trobem l’entrada al Niu de l’Àliga. És fàcil que el visitant es passi aquesta entrada, ja que la ruta no està gaire ben senyalitzada, però sempre hi ha gent a qui poder preguntar.
El Niu de l’Àliga és un toll d’aigua molt conegut al tarragonès. Aquest salt d’aigua prové del riu Glorieta, que es caracteritza per la vegetació que el cobreix, els boscos de ribera. En aquest punt trobem diverses formacions rocoses dins l’aigua. Tot i que una gran roca en particular, que es troba situada al mig del riu Glorieta, permet que el visitant s’hi assegui i pugui gaudir d’unes vistes i d’uns sons únics. Les vistes des d’aquesta gran roca permeten observar un salt d’aigua d’uns quants metres d’alçada.

Comença la pujada
Encarrilem una altra vegada la ruta per un camí pedregós i pendent (el tram més difícil de la ruta). Hem d’anar en compte de no relliscar amb les petites pedres que llisquen per l’estret caminet de terra. En aquest punt ens trobem envoltats d’una vegetació frondosa, entre grans arbres i arbustos que ens cobreixen.

Punt final de la ruta: Les Fonts del Glorieta
Per fi, després de dues hores caminant a un bon ritme, però fent aturades pel camí, arribem al tram final de la ruta. Són les dues del migdia, i hem decidit dinar en aquest punt, envoltats d’una vegetació fantàstica, d’unes vistes sorprenents i d’uns sons relaxants. Ens em endut de casa uns entrepans preparats, ja que intuíem que hauríem de dinar en algun tram de la ruta, i així ho preferíem per poder gaudir al cent per cent de la tranquil·litat de la muntanya.
Seiem en unes roques al mig de les tres Fonts del Glorieta, que no són ni més ni menys que tres tolls d’aigua que es comuniquen els uns amb els altres mitjançant uns salts d’aigua. Tot i que aquestes fonts són considerades el naixement del riu Glorieta. Aquí despleguem tot el material necessari per dinar i aprofitem també per remullar-nos els peus en aigua freda (molt freda!) que baixa directament del riu Glorieta. Si és estiu i fa molta calor, fins i tot els turistes poden endur-se’n el banyador i gaudir d’un bany relaxant en aigües molt netes i cristal·lines.
Nosaltres dinem tranquil·lament i només ens remullem els peus, ja que l’aigua encara està molt freda. En acabat, decidim tornar a l’Ermita del Remei, on hi tenim aparcat el cotxe. Aproximadament trigarem dues hores més en baixar, però és aviat i ens ho prenem amb calma.

Més informació sobre el Niu de l’Àliga:

Restaurants

Allotjaments

Agenda

Deixa un comentari