Notice: add_custom_background és obsolet des de la versió 3.4.0! Usa add_theme_support( 'custom-background', $args ) com a substitució. in /var/www/vhosts/usr.uvic.cat/httpdocs/wp-includes/functions.php on line 3829 Notice: add_custom_image_header és obsolet des de la versió 3.4.0! Usa add_theme_support( 'custom-header', $args ) com a substitució. in /var/www/vhosts/usr.uvic.cat/httpdocs/wp-includes/functions.php on line 3829 Notice: El mètode constructor invocat per WP_Widget a Weaver_Widget_Text està desfasat des de la versió 4.3.0! Utilitzeu
__construct()
. in /var/www/vhosts/usr.uvic.cat/httpdocs/wp-includes/functions.php on line 3892 El congost de Mont-rebei | PurAventura

El congost de Mont-rebei

La ruta del Congost de Mont-rebei comença al petit poble de Corçà (Lleida). Aquesta excursió fins al congost té una distància aproximada de 8 km (d’anada), per tant, en total són uns 16 km per fer-la i tornar al punt inicial on està l’aparcament dels cotxes.

[vimeo width=”400″ height=”400″]http://vimeo.com/25301359[/vimeo]

De l’Ermita de la Mare de Déu de Pertusa fins al Congost de Mont-rebei
Es calcula que per arribar al congost s’hi poden trigar unes dues hores i mitja (5 hores anada i tornada). Aquesta ruta té una dificultat elevada, ja que hi ha un desnivell de 315 m, i el camí és pedregós. No és aconsellable fer-la en els mesos de més calor (primavera-estiu). Els aventurers que la facin han d’anar ben preparats, amb calçat còmode, roba adequada i carregats d’aigua per anar-se hidratant al llarg del camí. Les vistes del paisatge i del congost són increïbles i val la pena esforçar-s’hi per arribar.

Les precioses vistes des de l’ermita
Comencem la ruta des de l’Ermita de la Mare de Déu de Pertusa. Són les deu del matí i fa una calor infernal, el sol apreta i nosaltres anem preparats per embarcar-nos en aquesta aventura.

L’Ermita on estem situats és d’una sola nau amb volta de canó i coberta per l’exterior amb lloses. Tot apunta que aquest edifici va ser construït en dos moments diferenciats entre els segles XI i XII. Als inicis, aquesta ermita era la capella del castell de Sant Llorenç, ubicat al Montsec d’Ares per d’amunt del poble de Corçà. La seva funció era estratègica per barrar l’accés a la Vall d’Àger i vigilar el pas de Mont-rebei. Des de l’ermita s’hi poden apreciar unes vistes magnífiques del riu Noguera Ribagorçana pel seu pas entre les altes i escarpades muntanyes que conformen el paisatge, i la seva desembocadura a l’embassament de Canelles.

Una aturada a Mas Carlets per carregar energia
Emprenem el nostre llarg camí que ens durà al bell congost. Portem molta estona caminant i acabem de topar-nos amb una antiga masia anomenada Mas Carlets. Aquesta masia va ser habitada fins l’any 1960, quan les persones que hi vivien subsistien a base del que els envoltava, ja que el que necessitaven ho obtenien del conreu de la terra, del bestiar que posseïen o directament de la natura. La masia Mas Carlets, actualment, ha estat reconvertida en un refugi per als excursionistes.

La parada en aquest punt és gairebé obligada, ja que molts dels caminants que fan aquesta ruta han d’aturar-se per omplir les cantimplores o refrescar-se a la petita font d’aigua potable.

El gran i impressionant Congost de Mont-rebei
Continuem el nostre sender i bastants quilòmetres més endavant per fi trobem l’impressionant congost, el Congost de Mont-rebei. Aquest congost s’ha anat formant amb l’erosió del pas del riu Noguera Ribagorçana fent que aquest espai singular dividís el massís del Montsec en dues parts: el Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. D’aquesta manera, una de les parets del congost forma part de Catalunya, i l’altra, d’Aragó. Separant així la comarca de la Ribagorça a la franja d’Aragó, de les comarques catalanes de la Noguera, al sud, i el Pallars Jussà, al nord. Les parets que acompanyen el curs del riu mesuren uns 500 metres d’alçada.

Ens trobem just a l’entrada del Congost de Mont-rebei on podem gaudir d’unes vistes magnífiques del pas del riu pel mig d’aquestes rocoses parets verticals, que ens els trams més estrets se separen per una escassa desena de metres.

Aquest camí que forada les rocoses parets del congost va ser construït l’any 1920 (època de la Mancomunitat a Catalunya), tot i que no va ser acabat i posat en funcionament fins el 1924. Aquest forat a la roca del marge esquerre del riu Noguera Ribagorçana tenia com a finalitat acabar amb l’aïllament d’alguns pobles i millorar la connexió entre les dues vessants del Montsec. Quan es va construir l’embassament de Canelles el congost va quedar inundat, però gràcies a la reivindicació de la població per recuperar aquesta via de comunicació la companyia ENHER va excavar un nou camí uns metres més amunt. El 1982 el camí va ser acabat.

Actualment, en èpoques de molta sequera, quan el nivell de l’aigua del riu és molt baix, es torna a veure el camí antic, el primer camí que es va construir com a connexió entre pobles.

Són aproximadament la una i mitja, entre la paradeta a Mas Carlets i la dificultat del camí hem trigat més del que estava previst en arribar al congost. Ara fem una parada molt obligada per menjar-nos els entrepans que portem de casa i beure molta aigua per refrescar-nos, i així, carregar les piles de nou per tornar a emprendre el camí.

Passejant pel mig del congost
Caminem pel mig d’aquest meravellós sender obert a la roca, on ens trobem a 50 metres d’alçada sobre les aigües mogudes del riu Noguera Ribagorçana. És recomanable que les persones amb vertigen no mirin avall, ja que impressiona bastant veure l’aigua a tanta distància del nostre punt. Hem d’anar amb els cinc sentits posats durant el tram del congost, ja que no podem perdre l’equilibri ni ensopegar, per tal d’evitar possibles desgràcies. Per això, també tenim l’ajuda d’una barana de ferro (passamans) ancorada a la roca que ens ajuda a sostindre’ns en els punts del camí que resulten més complicats.

El Trencalòs, au autòctona de la zona
Al llarg del recorregut es poden contemplar diverses aus rapinyaires, que volen i s’aturen a les grans formacions rocoses alçades a les vores del riu Noguera Ribagorçana. Una d’aquestes aus és el Trencalòs, que mesura entre 2,5 i 2,7 metres i que acostuma a pesar entre 5 kg i 7 kg. Té el plomatge gris fosc, a diferència del ventre, el coll i les potes que són d’un color molt clar. Al voltant dels ulls li neix un plomatge negre. S’alimenta de cartílags, de pell i del moll dels ossos de grans herbívors. És per això, que rep aquest nom, ja que deixa caure les seves preses sobre superfícies pedregoses per trencar-los els ossos.

Últim tram del recorregut abans de tornar cap a casa
Si seguim caminant pel Congost de Mont-rebei trobarem el pont penjant del Barranc de Sant Jaume, que té una llargada de 40 m durant els quals l’excursionista, gràcies al seu terra metàl·lic pot veure l’alçada que el separa de l’aigua.

Finalment, hem acabat el nostre recorregut i estem exhaustes. Després de més de 5 hores caminant tenim moltes ganes d’arribar a casa. Tot i que s’ha de qualificar aquesta ruta per les excel·lents vistes i la meravellosa natura que acompanyen a l’excursionista en tot moment. Estem cansats sí, però ha valgut la pena després de tot el que hem vist i sentit al mig d’aquest fantàstic paisatge.

Més informació sobre el Congost de Mont-rebei:

Restaurants

Allotjaments

Agenda

Deixa un comentari