Xocolata, regal dels Déus

Remuntant-nos a més de 2000 anys d’antiguitat, la civilització maia ja cultivava l’arbre del cacau per utilitzar les seves llavors com a aliment, gràcies a les seves propietats nutritives i tonificants, i com a moneda de canvi. Després, els asteques consideraven que aquest fruit era un regal dels Déus i, com a tal, el reservaven per a persones d’alta posició social. Seguint el camí de la història, a principis del segle XVI, quan Colom i la seva tripulació van fer parada a l’illa de Guanja, davant les costes d’Hondures, els seus habitants els van rebre lliurant-los unes petites nous amb forma ovalada i de color marró (les llavors del cacau) amb les quals s’elaborava el xocolatí, una beguda de sabor molt fort que produïa una gran energia i que, per cert, a Colom i als seus no els va agradar gens.

Però no fou fins a l’arribada d’Hernán Cortés a Mèxic, l’any 1519, que podem parlar del vertader descobriment del cacau per part dels espanyols.Ell, a través de la cultura asteca, es va adonar que el cacau permetia als soldats espanyols estar tot el dia en marxa sense la necessitat d’ingerir cap aliment més, i va estendre el seu cultiu ràpidament. Un segle més tard, la xocolata sorprenia els paladars europeus, que li donaven dolçor amb mel o sucre, i, gràcies a l’Església, que va acabar concloent que la xocolata no trencava el dejú, es va popularitzar com a aliment exquisit i va passar a ser la beguda oficial dels reis i de la cort espanyola, els quals se’l prenien espès.

A inicis del segle XVII, la infanta espanyola M. Teresa, filla de Felip V i esposa de Lluís XIV de França, va introduir el costum de prendre xocolata a la cort francesa, però ells se la prenien líquida. A partir d’aquí, a tot Europa es van començar a obrir salons per prendre xocolata i xocolateries, però no va ser fins als inicis del segle XIX quan es va fabricar la xocolata en forma de pastilles.

Actualment, aquesta dolça delicadesa d’aroma i gust exquisits es pot trobar en un ampli assortiment, on destaquen la xocolata negra, amb llet, blanca, amb fruits secs, amb taronja i farcida de cafè, licor o crema de menta, entre moltes altres modalitats tan sorprenents com el xili, el pebre, el iogurt, el te o el litxi.

Xocolata 100% natural

Qui no s’ha declarat alguna vegada addicte o apassionat de la xocolata? Però, com que es tracta d’un aliment del qual no es pot abusar, perquè engreixa i conté sucres artificials, limitem el seu ús.

Per evitar aquests inconvenients, disposem de la garrofa, un fruit de conreu mediterrani pertanyent a la família de les lleguminoses. De sabor dolç, compta amb un 50 % d’hidrats de carboni, sacarosa, glucosa i fructosa, de forma que també s’utilitza per millorar l’aroma i el sabor de nombrosos productes alimentaris. A més de la seva dolçor, la garrofa és una bona font de vitamines, entre les quals trobem la tiamina o vitamina B1, la riboflavina o vitamina B2, la niacina o B3 i la provitamina A o beta-carotè. D’altra banda, aquest fruit també és ric en minerals com el potassi, el magnesi, el fòsfor, el calci, el silici i el ferro, mentre que només conté un 2% de greix.

Aquestes característiques van convertir la garrofa en un dels aliments bàsics durant la Guerra Civil espanyola, i actualment continua formant part de la base alimentària de mols països llatinoamericans, a més de ser utilitzada habitualment en les indústries alimentària, farmacèutica i ramadera.

I, com que es tracta d’un producte totalment natural, aquest fruit no és només un gran aliment, sinó que també resulta un gran benefici per aquelles persones que pateixin gastritis, digestions pesades, ardors d’estómac o diarrea gràcies a la seva fibra soluble, anomenada mucilag.

Xocolata de garrofa

El procés per obtenir la xocolata de garrofa és molt senzill:  les beines del fruit s’assequen, es torren i es polvoritzen, de forma que s’obté una fina pols molt similar al cacau. Després, aquesta es barreja amb llet com el cacau soluble normal i ja tenim la nova xocolata! Se li pot afegir una mica de sucre o mel al gust, però la seva dolçor no ho fa necessari. Amb tres cullerades petites de “xocolata” de garrofa i dues cullerades d’aigua, obtindrem l’equivalent a una unça de xocolata, és a dir, 28,7 grams.

Tenint en compte que vivim un moment en què hem de vigilar el nostre pes pel canvi d’hàbits de vida, per què no gaudir del plaer que ens proporciona la xocolata però sense els inconvenients de sempre? Si afegim la garrofa a la nostra alimentació, el nostre cos ho agrairà!