Les verdures del mar

Al món, fa milers d’anys que es consumeixen algues, anomenades també verdures del mar, sobretot als països orientals. A Europa, però, encara no n’estem massa avesats, tot i que sembla que el seu consum va en augment gràcies a l’interès que s’ha generat en els darrers temps al voltant de la cultura i la gastronomia nipones. De fet, l’accelerat ritme de vida que portem, l’alimentació que practiquem (ràpida i de poca qualitat) i el medi ambient contaminat que ens envolta fan que s’aconselli el seu consum regular (fins a una o dues cullerades diàries, si es vol) per tots els beneficis que aporten.

En primer lloc, la reputació de les algues es deu, sobretot, al fet que reforcen el sistema de defenses i alcalinitzen la sang, entre d’altres avantatges. El seu efecte alcalinitzant reforça el seu gran poder depuratiu. Concretament, ens ajuden a eliminar greixos i dipòsits de mucus excedents a causa del consum de carn i productes làctics, així com el colesterol. És més: fins i tot contribueixen a combatre la pol·lució i la radioactivitat del medi ambient.

En segon lloc, com que tenen fibra en abundància, les algues produeixen un efecte saciant i lleugerament laxant que facilita el trànsit intestinal. A la fibra se li han de sumar també un gran nombre de sals minerals i oligoelements (potassi, calci, ferro, fòsfor, iode, silici, zinc, manganès, seleni…) i tots els aminoàcids essencials pel nostre cos, de manera que aquestes “verdures del mar” esdevenen imprescindibles en dietes vegetarianes. A més, contribueixen a enfortir el nostre cabell, la pell i les ungles.

Per tot això, és important introduir les algues a la nostra dieta i fer-ho amb varietat, tant pel que fa a la manera de cuinar-les com de consumir-les. No s’ha d’oblidar tampoc que es poden començar a introduir als plats a partir de l’any de vida.

El món té un hort marí ric i divers

Existeixen un gran nombre d’espècies d’algues, que, malgrat pertànyer a un mateix gènere, no només tenen propietats diferents, sinó també aspectes diferents, tactes diferents, sabors diferents i, fins i tot, formes diferents de cuinar-les.

  • Wakame: és rica en calci, iode i proteïnes. Es pot menjar crua després de remullar-la uns cinc minuts. És usual trobar-la en amanides, pizzes, galetes o estofats.
  • Nori: té un gran nombre de proteïnes i de vitamines A i B12. Es pot prendre torrada o cuita (calen uns 10 minuts de cocció). Es pot consumir tal qual o triturada per salar amanides, verdures o peixos.
  • Agar agar: conté molta fibra. Es pot emparar com a gelatina, tant en plats dolços com salats, tot i que també és possible remullar-la i menjar-se-la amb les amanides.
  • Espagueti de mar: destaca per contenir ferro, potassi i vitamina C. Cal cuinar-la uns 40 minuts. Es pot afegir als guisats, als arrossos, a les verdures…
  • Kombu: té fibra, iode i vitamina A. Necessita una cocció llarga. S’usa per fer guisats, sopes, llegums i cereals.
  • Dulse: destaca per la gran quantitat de ferro que aporta a l’organisme, a més a més de vitamines A i C. Es pot menjar crua després d’haver-la remullat un parell de minuts. És bona en amanides, o bé saltejada amb verdures o cereals.
  • Hiziki: aporta potassi i fibra. És important cuinar-la un mínim de 30 minuts. Casa bé amb verdures, pasta o cereals, entre d’altres.
  • Arame: té molt Iode. Es pot menjar crua després de remullar-la durant 10 minuts, o bé cuita, tant per acompanyar amanides, com amb la pasta, els canelons o els cereals.