Stevia, el sucre natural

L’stevia és una planta que fa relativament poc temps que s’ha començat a conèixer a la nostra zona. El seu nom complet és stevia rebaudiana bertoni, i es tracta d’un tipus de planta de la família stevia que inclou prop de 200 herbàcies i arbustos.

Provinent originalment de les terres altes d’Amambay, al Paraguai, avui es cultiva també a altres zones subtropicals i tropicals del món.

L’stevia té petites flors blanques i fulles piloses. Aquestes darreres es mengen fresques, o bé s’utilitzen per endolcir menjars i begudes, perquè, certament, tenen un intens sabor dolç. És per això que l’stevia també es coneix amb el nom d’herba dolça. Podríem dir que es tracta d’un tipus d’edulcorant, amb l’avantatge que és natural, ja que prové d’una planta. En aquest sentit, hem de pensar que, avui en dia, l’inconvenient de la majoria d’edulcorants que existeixen és que són d’origen industrial, és a dir, que estan fets en un laboratori i no són gaire saludables. Estem parlant, per exemple, de l’aspartam, el maltitol o el xilitol, entre d’altres.

Precisament per això es parla de l’stevia com l’edulcorant del futur, o no tant del futur, perquè és molt utilitzat a diversos països pels seus efectes beneficiosos per a la salut, en contra dels efectes negatius dels edulcorants químics.

Una planta, moltes formes i més usos

L’stevia es pot trobar en planta “viva”, en planta seca, en gotes o en sobrets individuals, entre d’altres formats, tots ells adequats per a determinats usos.

La infusió amb fulles d’stevia, per exemple, és molt recomanada per a persones que pateixen diabetis mellitus del tipus 2, i també pot millorar la diabetis del tipus 1, perquè actua estimulant l’activitat del pàncrees. També regula la hipertensió arterial i és capaç de treure l’ansietat pel menjar, gràcies al gust dolç que aporta. Ara bé, perquè pugui actuar en aquest sentit, s’ha de prendre de manera regular i sota el control d’un professional.

Una altra opció és utilitzar les fulles d’stevia simplement per donar gust dolç a les infusions, o mastegar les fulles fresques de la planta per calmar l’ansietat pel dolç. I també pot servir per endolcir els pastissos i les melmelades casolanes, els gelats, els refrescos (de suc de llimona, per exemple) o els iogurts.

A més, l’stevia és perfectament adequada per coure al forn, ja que, a diferència del que passa amb molts altres edulcorants, els glicòsids dolços continguts en aquesta planta no es destrueixen a temperatures de cocció inferiors a 200 ºC.

Sense calories i sense càries

Per començar, un dels principals avantatges de l’stevia és que no aporta calories, per la qual cosa és ideal per a totes aquelles persones que fan dieta, que volen controlar la ingesta de calories diàries o, simplement, que defugen d’ingerir “calories buides”. A més, aquesta planta no té efectes cariogènics, el que vol dir que no produeix càries.

Dolça, dolça

El poder edulcorant de l’stevia és d’entre 200 i 400 vegades superior al del sucre, de manera que hem de ser molt curosos a l’hora d’aplicar-ho en l’elaboració de plats. S’ha de posar en molt poca quantitat. Si en posem massa, pot tenir un regust de regalèssia que, per a algunes persones, pot arribar a ser desagradable.