L’aliment més dolç

De la mel al sucre de canya

Fa segles (no tants, si mirem amb perspectiva històrica), els nostres pastissers –que eren, a la vegada, flequers– no coneixien el sucre. Al seu lloc, usaven la tan preuada mel d’abella per elaborar dolços durant determinades èpoques de l’any, uns dolços que sovint es combinaven amb fruits secs.

Tot i que, en un principi, es va pensar que la canya de sucre procedia de la Índia, es creu que té el seu origen més directe a Nova Guinea, on fa 8000 anys s’utilitzava com una planta decorativa que omplia jardins i més jardins, tot i que també es tallava i es mastegava per l’agradable sabor que desprenia. Segurament, des d’allà s’estengué el seu cultiu al llarg de nombroses illes del sud del Pacífic fins arribar a la Índia, on, deu segles abans de l’inici de l’era cristiana, es començà a cultivar, obtenint-se, a partir de la mateixa, una mel de canya que va substituir la mel d’abella en l’elaboració dels dolços tradicionals.

Els grecs i els romans ja coneixien el sucre cristal·litzat, i, de fet, l’empraven tant en cuina com en l’elaboració de begudes. Però, finalment fou a Pèrsia on, 500 anys abans de Crist, es posaren en pràctica diversos mètodes per obtenir sucre en estat sòlid. Els àrabs estengueren el seu cultiu per tota la ribera mediterrània i, al segle X d. C., ja existien refineries a Egipte. Aleshores, el sucre era considerat una llaminadura exquisida amb propietats curatives i tot.

Més tard, Colon es va encarregar d’introduir la canya de sucre a Amèrica, i, en menys de cent anys, el “nou” continent va superar la resta del món en producció de sucre.

Del sucre de canya al sucre de remolatxa

A Europa, ens vam assortir d’aquest producte gràcies a la importació, però, durant l’època de Napoleó, i com a conseqüència del bloqueig naval imposat per Anglaterra, França va començar a obtenir sucre a partir de la remolatxa (a partir de 1830 es va incrementar tant el cultiu d’aquesta hortalissa que va arribar a superar a la canya de sucre).

Actualment, però, el 70% de la producció mundial de sucre prové de la canya de sucre i, la resta, de la remolatxa.