Sant Joan

La Revetlla de Sant Joan, també anomenada popularment com la Nit del Foc, la Nit de les Bruixes o la Nit del Ros, és una celebració que es realitza arreu del Països Catalans  i més enllà, durant la nit entre el 23 i 24 de juny, una de les més curtes de l’any a causa de la proximitat del solstici d’estiu. No és gens clar l’origen d’aquesta celebració. Hi ha qui hi veu un origen pagà anterior al cristianisme


Fogueres

copia-de-dsc07758poblatsmaritims

És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l’any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre. Es fan fogueres comunals, familiars i individuals. Segons la tradició de cada localitat se’n munten moltes de diferents o només se’n fan en una plaça o carrer en concret. És normal que per a aquest esdeveniment s’acumulin objectes inservibles de fusta durant tot l’any. Hi ha qui creu que les fogueres tenen la virtut de netejar el cel de les nuvolades malignes capaces de dur calamarsa, de manera que cal encendre-les un cop l’any perquè no pedregui i faci mal temps.

La flama del Canigó

Com a continuació d’una iniciativa encetada el 1955 per l’excursionista nord-català Francesc Pujades, des de l’any 1966, gent del món excursionista i catalanista baixen l’anomenada Flama del Canigó des del cim d’aquesta muntanya i la porten en relleus arreu de les terres de parla catalana per encendre les fogueres de la nit.

flama_del_canigoFEEC

La Flama surt del cim del Canigó la matinada del 23 de juny i comença a escampar-se per tots els Països Catalans a través de centres de repartiment i cadenes de relleu, de manera que es calcula que aquella nit s’encenen unes 30.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

Pirotècnica

Els nens comencen a participar en la festa des de ben petits, brandant bengales i llençant bombetes (també anomenades cebes), uns explosius que s’activen pel cop amb el terra i que de tant febles que són totalment inofensius. A mesura que es fan grans, els pares els van permetent fer ús d’explosius cada cop més potents. Començant amb petards de metxa i traques i acabant amb petards ben potents que cal manipular amb molta precaució. La nit s’emplena de fonts de llum i el cel de coets artificials de molts colors diferents.

Per tal d’evitar desgràcies, les autoritats han dictat lleis restrictives sobre l’edat qualificada per poder comprar material per als focs d’artifici d’aquesta nit, però no es pot evitar que cada any hi hagi accidents de més o menys gravetat.

A causa de les fogueres que es fan, els bombers, com els hospitals solen tenir operatius especials durant aquesta nit, i solen fer més sortides de les habituals per aturar els focs. Durant els dies anteriors a la festivitat arreu es munten paradetes exclusives per a la venta de petards.

Gastronomia

En aquesta nit, per sopar, és habitual de fer reunions familiars o bé d’anar a alguna festa popular amb taules preparades a la vora d’una foguera. Llavors es menja tota mena de coques. A Catalunya i al País Valencià, la més habitual és la coca de Sant Joan de pa de pessic i fruita confitada, però també se’n fan de recapte, de llardons, pinyons i de moltes altres menes. Com que és dia de festa, és tradicional de prendre vi o cava.

Mitologia

Una de les formes amb què popularment s’anomena aquesta vetllada és la de la Nit de les Bruixes i és que es creu que aquesta nit és maleïda i que els més fantasiosos éssers surten amb més intensitat que en qualsevol altra nit de l’any. La majoria són malèfics i veure’ls duu la desventura, però també n’hi ha amb les quals se somia de topar des de ben petit. És una nit de reunions per tota aquella mena de criatures màgiques que a la seva manera són dotades d’enteniment. Les bruixes es reuneixen per celebrar els seus sàbats. Les bruixes de mar enmig del mar, caminant damunt les aigües on fan el seus balls rodons on s’hi presenta el diable i pequen de moltes maneres diferents. La màgia de la nit els dóna màgia i forces per prosseguir les malifetes. També es reuneixen entre elles les alojes, o les seves parentes, goges, llufes, empaitades o dones d’aigua. Fins i tots els follets es reuneixen entre ells a les llars de foc i es comporten d’una manera diferent de com ho fan la resta de l’any.

Deixa un comentari