Nadal

Tió de Nadal

El Tió de Nadal és un dels elements de la mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya. Originàriament consistia en un tronc encès, és a dir, un tió de la llar de foc, i el regal era l’escalfor que proporcionava. Avui dia, és un tronc que sovint es decora posant-li potes i se li dibuixa una cara somrient. També se li col·loca  amb una barretina roja.

Se’l fa “cagar” repetidament a base de cops de bastó mentre es canta la cançó tradicional per aquesta festa:

“Tió, tió caga turró d’avellanes i pinyó.

Si no cagues turró et donaré un cop de bastó”.

La tradició diu que pel dia de la Puríssima, el 8 de desembre, se li comença a donar menjar cada dia al Tió, com fruita i verdura,  i se’l tapa amb una manta perquè no passi fred a la nit. Tradicionalment, el Tió mai no caga objectes grossos sinó llaminadures, alguna joguina senzilla per als més petits, i coses de menjar i beure per als àpats de Nadal, com torrons, xampany, fruits secs, etc. També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els nens del poble acudeixen a fer-lo cagar per rebre el mateix regal.

La tradició del Tió pot estar emparentada amb la de l’arbre de Nadal, ja que el Tió no és altra cosa que la soca d’un arbre que la nit de Nadal obsequia amb regals els més petits de la casa.

tio

 

El Pessebre

El pessebre és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro i amb figures de fang de personatges de la vida rural que es realitza per les festes de Nadal. L’origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes.

La primera representació catalana apareix a començaments del segle IV a la catedral de Barcelona. També les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus als sarcòfags romans del segle VI que són escenes del naixement, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpides a la pedra. Va ser l’any 1223 que Sant Francesc d’Assís va fer una representació del naixement al voltant d’una menjadora d’animals –un estable semblant a aquell en què segons el cristianisme va néixer el nen Jesús–, considerada per molts l’origen del pessebre.

A moltes poblacions de Catalunya, es realitzen pessebres vivents, com per exemple, a Tona (Osona), Sant Feliu Sasserra (Bages), Sant Pere de Ribes (Garraf) o la Pobla de Montornès (Tarragonès).

passebre

 

El caganer

El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya i el País Valencià, sovint amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats a l’aire lliure. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint fumant amb pipa.

L’origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el Pessebre sinó que s’ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX.

Actualment representa individus molt variats com ara polítics, guàrdies civils, reis mags, pare noel, monges, pastors, jugadors del Barça o l’Espanyol, bruixes, negres, legionaris romans o bombers sense deixar d’estar en la seva posició característica.

Els Pastorets

Els Pastorets és una representació teatral típica de les festes de Nadal a molts indrets de Catalunya. L’argument combina els continguts del naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs dels pastors que rememoren el primer Nadal.

Els orígens del gènere dels pastorets els trobem en els drames religiosos medievals. La majoria de les representacions de els Pastorets són a càrrec dels grups de teatre amateur i es fan en centres parroquials, centres socials o teatres.

Aquest és un fragment de la representació dels pastorets de Figueres:

Deixa un comentari