La Patum

La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra durant la festivitat de Corpus, per això la seva data de celebració és variable, entre finals de maig i principis de juny. Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana, a les quals n’és característica la presència de foc i pirotècnia. El mot Patum és una onomatopeia del característic so del tabal, omnipresent a la festa.El toc d’aquest primitiu instrument té dos temps, el primer dèbil (pa) i el segon fort (tum).

Des dels seus inicis començà a integrar tot un seguit d’escenificacions, que amb el pas del temps s’anomenaran entremesos, que tenien com a objectius principals l’educació i la moralització d’aquells qui observaven el seguici. Aquests entremesos, amb el pas dels anys, anaren obtenint entitat pròpia i guanyant adeptes entre el poble, més pel seu vessant lúdic que pel seu caràcter alliçonador, quedant-ne tan sols les parts més festives. Aquestes mostres festives protagonitzades pels mateixos entremesos que prenien part en la Processó derivaren posteriorment en la Bulla. Des de mitjan segle XVI, aquests entremesos deixaren de dependre de determinats gremis o confraries i passaren a ser gestionats per l’Ajuntament. Els segles XIX i XX van acabar de conformar la major part de canvis importants en la Patum, tot respectant l’essència de la tradició.

L’any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d’Interès Nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO i, per aquest motiu, elegida permanent en Patrimoni cultural immaterial d’Espanya IBOCC.

Comparses

El Tabal

És un tambor de grans dimensions i 18 quilos de pes, format per una carcassa circular de fusta que està tapada pels seus dos extrems amb pell de cabra, essent tocat pel Tabaler. És un dels elements originaris de la Patum, documentat des del 1626. El Tabal és l’únic element de la Patum que participa en tots i cadascun dels actes de la festa. El Tabal presideix des d’un lloc d’honor les representacions de la Patum a la plaça de Sant Pere el dia de Corpus i el diumenge següent.

tabal-np-apagador-cuerdas

Els Turcs i Cavallets

Els Cavallets actuals foren construïts l’any 1890 en cartó pedra, tècnica revolucionaria en aquell temps. Es tracta de quatre cavalls de cartró, reforçats per una estructura de fusta, que mantenen la forma, l’estil i la tècnica típics de l’època.

image_preview

Les Maces i Àngels

El nom de Maces, es dona als diables pels estris que porten: les maces son un pal de més de dos metres d’alçada al capdamunt del qual hi ha una caixa rodona de fusta i pell i que son rematats amb un coet (o fuet). A la patum de lluïment el salt es format per vuit diables i que s’entrecreuen a partir de dos grups oposats de quatre diables cadascun. Entremig, sant Miquel i un altre àngel van creuant-se amb els diables fins que, en petar els fuets d’aquests, els maten amb la llança i l’espasa.

Plens

El nom de ple prové del fet que els diables van plens de foc. El salt de Plens només té lloc a la nit, al segon i quart salt de les comparses; S’apaguen els llums de la plaça i, saltant als acords d’una música, s’encenen els mil fuets que duen els cent Plens que participen en l’espectacle: la plaça de Sant Pere sembla convertir-se en un autèntic mar d’espurnes.

Les Guites

Són dues bèsties amb cos de mula, coll de girafa  i un cap semblant al d’un drac. a la Patum actuen dues Guites, la Grossa i la Xica (o la Boja), que persegueixen, amb tres fuets encesos a la boca, el públic que participa en la festa.

L’Àliga

Representa un ocell d’aquesta espècie; de grans dimensions, amb el cap cenyit per una corona comtal, amb les ales plegades i el bec obert. En el bec porta branques de llorer, olivera i clavells. Aquesta figura executa el ball amb més valor coreogràfic i musical de tota la Patum. Data del 1756 i fou construïda per el fuster local Ramon Roca. L’Àliga simbolitza el poder, la dignitat, la pau i la justícia, motiu pel qual antigament ocupava una posició preeminent i gaudia d’un seguit de privilegis impensables en els altres entremesos.

Nans Vells

Nans Vells són quatre capgrossos relativament semblants entre ells. Tots quatre representen homes, porten barret de tres puntes i llargues perruques recollides al darrere amb un llaç, segons el costum de l’època, van abillats amb bates blaves i vermelles i ballen tocant les castanyoles.

Nans Nous7966_cat_ESCALA_INF_400_296

Són quatre figures diferents que representen dues parelles, una de jove i l’altra de vella, que ballen als acords d’una airosa i juganera melodia que és, possiblement, la més popular i divulgada de les músiques de la Patum. Son la darrera comparsa introduïda a la Patum.

Gegants

Els Gegants que participen en la Patum són dues parelles; coneguts popularment com els Nous i els Vells. Es tracta de quatre figures de quatre metres d’alçada i cent quilos de pes cada una, que van vestits de sarraïns i que executen una airosa dansa a temps de vals. La primera referència es remunta a l’any 1472.

 El Tirabol

Té lloc cada dia en finalitzar la Patum, hi prenen part els Gegants, les Guites, els diables (sense foc) i la totalitat de gent assistent, acompanyats sempre de l’indispensable Tabal, que en marca el ritme. Aquest ball final, que antigament es coneixia com a Tirabou, és un tipus de contrapàs llarg que a la Patum pren la forma musical de dansa tradicional, valsos jotes i un pasdoble, i que segurament es balla des dels inicis de la festa.

gegants-patum

Actes anteriors

El Cap d’Any de Patum

Se celebra el dimecres abans de la sortida del Tabal a les dotze de la nit perquè antigament el Tabal sortia el Dijous de l’Ascensió, i segons els patumaires comença un nou any de Patum. A les dotze de la nit, quan sonen les campanes, un grup de músics dirigits toquen el Cap d’Any de Patum, un ball de gegants. A part d’aquest ball, es toquen “tandes” de Tirabols. Es reparteixen gotets de barreja i dotze fuets petits de xocolata, que es mengen quan toquen les campanes.

La Sortida del Tabal

La sortida del Tabal té lloc el Diumenge de l’Ascensió: se celebra un ple extraordinari de l’Ajuntament de Berga per decidir de forma oficial si es fa la Patum o no. Després de la decisió, indefectiblement, favorable, els músics interpreten el ball de l’Àliga i el Tabal surt pels carrers i places de Berga anunciant la resolució del Consistori.

Els Quatre Fuets

Els quatre fuets són dos salts de maces que es realitzen el diumenge de la Santíssima Trinitat, anterior a la setmana de corpus. era antigament una prova dels fuets que s’utilitzarien a la Patum, de manera que hom podia valorar si “petaven bé”, ja que antigament els fuets eren elaborats a mà per artesans. Avui en dia, els fuets són fabricats de forma mecànica i el resultat sol ser òptim. No obstant això, s’ha conservat aquest acte ja que representa una trobada prèvia per als patumaires.

Passades

Als diferents trajectes que fan pels carrers del nucli antic de la ciutat alguns elements de les comparses de la Patum, tot aturant-se en llocs fixats per tal de dur a terme alguna representació del salt, ball o dansa.

Patum de lluïment

Té lloc el dijous i el diumenge de Corpus a les dotze del migdia. Abans a les deu del mati te lloc una engegada de coets per tal de despertar i avisar la població de l’anada dels músics a buscar els Administradors a casa seva i de la Missa Major a les onze. En aquesta hi participen totes les comparses amb l’excepció del Plens.

 Patum Completa

Té lloc el dijous i el diumenge de Corpus a dos quarts de deu del vespre. Hi participen els mateixos entremesos que al matí, però en comptes de fer-hi només una actuació en fan quatre.patum_nithGENCAT

La festa, pròpiament dita, té 5 dies de durada i comença sempre en dimecres (dia anterior al dijous de corpus) i acaba el diumenge. Els principals actes de cada dia son:

  • Dimecres: Passades al migdia i al vespre en honor a les autoritats.
  • Dijous: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre.
  • Divendres: Passada infantil a les 10:00, Patum infantil de lluïment al migdia i Patum infantil completa al vespre.
  • Dissabte: Entrega dels títols de Patumaire i Patumaire d’Honor i Passada al Vespre en honor als administradors i les places de Berga.
  • Diumenge: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre.

Beguda típica

La barreja és la beguda típica de la festa, és un dolç embafador a base d’anís i moscatell que per la seva alta graduació puja de seguida al cap. Normalment la proporció d’anís i moscatell és meitat i meitat. Però hi ha tantes maneres de fer barreja com mans que la fan. Hi ha qui hi afegeix vi blanc per rebaixar-la o vermut negre o blanc, conyac, aiguardent, unes gotes de vi negre per enfosquir-la… S’ hi pot posar anís dolç o sec, més o menys anís que moscatell…

 Indumentària patumaire

  • Roba vella
  • Un bon calçat
  • Un mocador
  • Un barret

I moltes ganes de saltar i passar-s’ho bé tot respectant la festa.

Deixa un comentari