Diada 11-S

La Diada Nacional de Catalunya, que es cel·lebra cada 11 de setembre, commemora la derrota de Catalunya l’any 1714, a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Fins aquell moment Catalunya havia estat una nació sobirana i amb la derrota va perdre totes les llibertats nacionals, les lleis pròpies i es va prohibir la llengua i la cultura catalanes.

Durant la II República, l’any 1932, Catalunya va aconseguir un Estatut d’Autonomia que recuperava part de les llibertats nacionals. Malgrat tot, la instauració de la dictadura de Franco, després de la Guerra Civil, va comportar la repressió més dura que ha patit Catalunya al llarg de la seva història, amb milers d’afusellats i represaliats.  L’any 1979 es va aprovar un Estatut d’Autonomia, que va dotar al país d’institucions i d’un govern propis, però encara no ha assolit el nivell d’autogovern desitjat.

Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes tenen per costum manifestar-se pels carrers per tal de reclamar el reconeixement dels seus drets d’autogovern. Des de l’any 2000 diverses entitats de la societat civil catalana organitzen la Festa per la Llibertat. Des de marxes de torxes que il·luminen diverses poblacions catalanes la nit del dia 10, fins al concert a l’Arc de Triomf el dia 11, que agrupa milers de persones. Aquesta festa mostra la vitalitat de la societat civil i posa de manifest la voluntat del poble català.

 

La marxa de torxes

La Marxa de Torxes és un acte reivindicatiu, familiar, solemne i amb molta força visual, on qualsevol persona pot participar-hi i sentir-s’hi representada. Vol ser una aportació col·lectiva per a donar un caràcter més intensament popular a la commemoració de la Diada Nacional de Catalunya. Calella, Figueres, Gavà, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Mollerussa, Olot, Reus, Rubí, La Seu d’Urgell, Ribes de Freser, Santa Coloma de Farners, Terrassa, Tortosa o Vic són les poblacions on, en diferents format, enguany es fan Marxes de Torxes cada vespre del 10 de setembre de la mà d’Òmnium Cultural.

La Marxa dels Vigatans. Foto: ÒMNIUM

Ofrenes florals 

El dia de la diada es realitzen ofrenes florals al monument de Rafael de Casanova i al de Josep Moragues, per part de partits polítics, entitats i ciutadans anònims.

Rafael de Casanova fou nombrat conseller en cap de Barcelona al 1973 i, per tant, era la màxima autoritat de la ciutat quan entraren les tropes borbòniques a la capital catalana l’any següent. Se’l considera un símbol de la lluita per les llibertats de Catalunya.

Josep Moragues és considerat també una de les figures més importants en la defensa de Catalunya durant la Guerra de Successió. Torturat i executat l’any següent de la derrota del 1714, se’l considera una màrtir per Catalunya.

Ofrena a Rafael de Casanova. Foto: Joan Puig Pasqual

El Fossar de les Moreres

El Fossar de les Moreres, al costat de Santa Maria del Mar a Barcelona, fou el cementiri on s’enterraren els defensors de la ciutat durant el seu Setge el 1714. Cada 11 de setembre milers de persones s’hi congreguen per retre homenatge als que moriren lluitant en defensa de la ciutat en la Guerra de Successió.

Un testimoni del sentit d’aquesta plaça és la inscripció en marbre d’un fragment del poema de Frederic Soler “Pitarra”:

“Al fossar de les Moreres
no s’hi enterra cap traïdor,
fins perdent nostres banderes
serà l’urna de l’honor.”

Acte institucional

La Generalitat de Catalunya organitza un acte institucional al Parc de la Ciutadella amb la música com a protagonista.

També al llarg de tota la jornada, diverses entitats culturals o polítiques organitzen diferents concentracions, manifestacions, concerts … dins un marc festiu i/o reivindicatiu.

Deixa un comentari