Castellers

Els castells són les torres humanes que es construeixen tradicionalment, des de fa més de dos-cents anys (se’n troben referències ja al segle XVIII), al Camp de Tarragona, i que després es van estendre cap al Penedès, i durant el segle XX per tot CatalunyaCatalunya del Nord i les Illes Balears, especialment a partir dels anys 80. Un casteller és una persona que forma part d’una colla castellera, on intervenen desenes o centenars de persones amb l’objectiu d’aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d’alçada. Des del 16 de novembre de 2010 els castells són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.

Hom suposa l’origen dels castells, tal com s’entenen avui dia, en l’antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l’entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l’aixecament d’una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball. Històricament, l’activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gairebé cíclics), lligats estretament a períodes de crisi o bonança econòmica, social o bèl·lica.

Lema casteller

Els castellers tenen un lema, sorgit d’un vers de l’obra Els Xiquets de Valls d’en Josep Anselm Clavé: “Força, Equilibri, Valor i Seny”. Aquest resumeix les característiques d’un casteller:

  • Força : són persones que antigament acostumaven a ser corpulentes. L’origen dels castells rau en una època en que el poble estava acostumat a feines molt dures. En aquells temps els castellers eren persones acostumades a fer grans esforços en el seu dia a dia. Tot i que sempre és aconsellable un bon estat físic, actualment es valora molt més la tècnica que la força.
  • Equilibri : el fet d’estar una persona sobre l’altra i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en el mateix pis, implica un sentit de l’equilibri i la confiança en els altres molt fort. De totes maneres el més important és tractar de ser equilibrats en tots els sentits.
  • Valor : una característica de tots els castellers, especialment dels que pugen al castell, sobretot la canalla, però també dels que aguanten la construcció des del seu peu.
  • Seny : tant a l’hora de planificar un castell, com a l’hora d’assajar-lo i tirar-lo a plaça, es necessita que tothom tingui seny ja que de l’esforç i concentració de tots depèn l’èxit del castell.

Vestuari

La vestimenta actual del casteller és una indumentària tradicional: camisa de color amb escut de la colla, pantalons blancs, faixa i mocador. El primer cop que es va fer castells amb un uniforme amb camises del mateix color i pantalons blancs fou en una actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, i la innovació es va estendre ràpidament però no sense polèmica.

La canalla (aixecador i enxaneta) duen casc al cap per seguretat. Es recomana no dur rellotge, ulleres, o altres accessoris que puguin ser perillosos en el contacte amb altres castellers.

Parts del castell

Un castell està format per diferents parts, que tenen diferents funcions i maneres de construir-se:

Pinyaparts dun castell

És la base del castell. És on es troba el gruix de persones, que donen suport al castell. Els castellers que formen la pinya ho poden fer de: baixcontrafort, primera mà, segona mà (i successives), lateral, vent, agulla, crossa, o formar part dels diferents cordons concèntrics de reforç i protecció, que tenen la doble funció d’estintolar el tronc i de fer de coixí humà per esmorteir els impactes en cas de caiguda. El darrer cordó de la pinya fa pressió amb els braços estirats i vigila el desenvolupament del castell.

Tronc

És la part visible del castell, formada pels pisos compresos des dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades, segons la quantitat i l’alçada de les rengles (cada una de les columnes del castell) del tronc.[26] El tronc està format pels baixos, els segons, (el primer pis visible en castells sense folres), els terços, a sobre dels segons i successius.

Pom de dalt

Són els tres darrers pisos del castell i sempre tenen la mateixa composició, independentment del castell: de baix a dalt, els dosos, format per dues persones, l’acotxador (normalment el més petit del castell, que està amb un peu a cada dos, i acotxat agafat als braços dels dosos), i per últim l’enxaneta, (que trepitja als dosos i passa per sobre de l’acotxador, que li fa de subjecció, i quan aquest fa l’aleta, és quan el castell està carregat).

Folre 

Se situa a sobre de la pinya, que en aquest cas es diu soca, i té gairebé la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S’utilitza per a subjectar als terços i ajudar als segons en castells de més dificultat. Per exemple: el 3 de 9 amb folre.

Manilles

Són els castellers situats sobre el folre, al nivell dels terços, i que ajuden a subjectar als quarts. Es sol utilitzar en els pilars de 8 (vegeu pilar de 8 amb folre i manilles), les torres de 9 (vegeu 2 de 9 amb folre i manilles), o en els castells de 10 (vegeu 3 de 10 amb folre i manilles).

Puntals

Són els castellers situats sobre les manilles, al nivell de quarts (vegeu el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals).

Diades castelleres destacades

Durant la temporada de castells hi ha diades castelleres regulars que per tradició, història i nivell de les colles i dels castells que s’hi intenten, destaquen dins del calendari:

VALLS, Plaça del Blat. 24 de junySant Joan.

TERRASSA (Festa Major), Raval de Montserrat. 29 de juny.

MATARÓ (Festa Major). Diada de Les Santes. 27 de juliol.

VILANOVA I LA GELTRÚ (Festa Major). Dissabte anterior al 5 d’agost (Mare de Déu de les Neus.

LA BISBAL DEL PENEDÈS. 15 d’agostMare de Déu d’Agost

IGUALADA / L’ARBOÇ (Festes Majors). Quart diumenge d’agost.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS, Plaça de la Vila. Diada de Sant Fèlix. 30 d’agost.

TARRAGONA, Plaça de la Font (Festa Major). Santa Tecla. 23 de setembre

BARCELONA (Festa Major), Plaça Sant Jaume. La Mercè. 24 de setembre.

TARRAGONA, Plaça dels Braus. Concurs de castells. Primer diumenge d’octubre dels anys parells.

REUS. Diada del Mercadal. Primer diumenge d’octubre dels anys imparells.

VENDRELL, Plaça Vella. Diada de Santa Teresa. 15 d’octubre.

VALLS, Plaça del Blat. Diada de Santa Úrsula. 21 d’octubre.

GIRONA, Plaça del Vi. 25 d’octubre.

VILAFRANCA DEL PENEDÈS, Plaça de la Vila. Tots Sants.

TERRASSA, Raval de Montserrat. Diada dels Minyons de Terrassa. Tercer cap de semana de novembre.

Colles castelleres destacades

Castellers de Barcelona

Els Castellers de Barcelona són una colla castellera fundada l’any 1969 a Barcelona essent la primera colla creada fora de l’àrea no tradicional i la cinquena més veterana de tot el món casteller. La seva primera actuació va ser el 8 de juny de 1969, al Vendrell i des d’aleshores sempre han portat la camisa de color vermell. La diada més important per la Colla se celebra el diumenge més proper a la Mercè (24 de setembre), a la plaça Sant Jaume.Escut_Castellers_de_Barcelona_2005

A part de les actuacions a Barcelona, àrea metropolitana, rodalies i en general arreu de Catalunya, els Castellers de Barcelona s’ha caracteritzat per ser una de les colles pioneres i impulsores del fet casteller fora de la zona tradicional castellera. Entre aquestes actuacions n’hi ha d’històriques com la realitzada al 1978 a Berlín, essent la primera colla castellera que va viatjar en avió, o les gires europees del 1979 i del 1982.

La Colla ha rebut distincions: Creu de Sant Jordi de la Generalitat de CatalunyaMedalla d’Honor de BarcelonaPremi Sant Martí del Districte de Sant Martí de Barcelona.

            Minyons de Terrassa

Colla castellera creada el 21 de juny del 1979 i presentada el 14 de juliol del mateix any. Amb el malva com a color distintiu de la seva 200px-Minyons_de_Terrassa_-_escutcamisa, els Minyons van eixamplar el ja bicentenari circuit casteller, incorporant-hi, a ple dret, la comarca del Vallès Occidental i el municipi de Terrassa, ciutat en aquell moment sense cap tradició en l’art de fer castells i que, en poc temps, els èxits dels Minyons ja van convertir en centre de referència obligada pels afeccionats de tot el món casteller. Els Minyons són la més veterana de les dues colles castelleres existents a la localitat egarenca (l’altra són els Castellers de Terrassa, fundada l’any següent partint d’una escissió dels Minyons).

S’han desmarcat des dels seus inicis de la competitivitat més extrema que alguns intenten fer passar per l’única base essencial del fet casteller, mostrant que els castells es poden viure de moltes maneres diferents i demostrant, amb escreix, que es pot arribar a les més altes fites sent l’autosuperació la motivació principal.

A més, no és fins l’aparició dels Minyons de Terrassa l’any 1979, una colla que neix en un context de reivindicació, modernitat i progressisme, que la dona s’incorpora en situació d’igualtat, al fet casteller.

Castellers de Vilafranca

Escut_Castellers_de_VilafrancaLa Colla es va fundar el 1948, fruit de la gran afició, tradició i arrelament del fet casteller a Vilafranca del Penedès, que es remunta als temps del Ball de Valencians (s. XVIII) precursor dels castells actuals. Són una de les entitats més importants i de més projecció i han representat el país i la cultura catalana en nombroses ocasions a l’estranger. La tasca que han dut a terme al llarg de seixanta anys en l’àmbit de la cultura popular catalana i l’associacionisme ha estat reconeguda per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès amb la concessió de la Medalla de la Vila, i per tot el país amb la Creu de Sant Jordi concedida el 1993 per la Generalitat de Catalunya. La seva diada és la de Sant Fèlix.

Colla dels Xiquets de Valls

collavella__Escut colla granLa Colla dels Xiquets de Valls, popularment coneguda com la Barreja, va ser una colla castellera, nascuda l’any 1939, de la fusió forçada per les autoritats franquistes de les dues colles vallenques anteriors: la Colla Nova dels Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. El color de la camisa d’aquesta colla no era uniforme, atès que cada casteller conservà la camisa de la seva colla de procedència: vermell per la Nova i rosat per la Vella. L’any 1947, un grup de castellers de l’antiga Colla Vella, disconformes amb el lideratge d’en Blanco, el seu cap de colla, s’escindiren de la Barreja per recuperar la seva antiga colla, i retornar així a Valls la seva tradicional dualitat castellera.

Xiquets de Tarragona

Va ser fundada el setembre del 1970, durant les Festes de Santa Tecla de Tarragona, i fou creada a partir de la fusió de les dues colles tarragonines del moment, la Colla Vella de Tarragona i la Colla Nova de Sant Magí. El local social on es troben per assajar és al carrer de Santa Anna, 1 de Tarragona. Els Xiquets de Tarragona van rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 2001.escut

L’any 1970 s’unifiquen les colles antigues de la ciutat en la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona. La camisa no podia ser cap de les antigues, ni la blava de la Vella, ni la lila de la Nova i, per tant, s’havia de triar un color ben diferent, Es va escollir un disseny ben singular: una camisa ratllada. L’escut que l’acompanya té com a base la tau, lletra ben significatiu a la ciutat de Tarragona. Aquest, té tres puntes en el cap i una punta inferior. El seu interior és de color vermell i apareix sobreposada la Tau, lletra ben significativa a la ciutat de Tarragona. Tot el perímetre de l’escut té una franja prima de color negre. L’escut de l’entitat mai ha patit variacions de disseny. La camisa ratllada, neix degut a la unificació de les colles antigues de la ciutat en la Colla de Castellers Xiquets de Tarragona va fer necessari l’elecció d’un nou color per a la camisa.

Deixa un comentari