Carnaval

El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil que s’ha d’emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l’equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams.A partir d’aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el dijous gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.

Actualment el Carnaval s’ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic on tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de Quaresma agafa forma en un sol individu, el Rei del Carnaval.

Rues

Aquest període es caracteritza, igual que en moltes altres parts del món, per la permissivitat i la disbauxa. Molt conegudes són les rues de carnaval, en les quals arriben a participar colles amb més d’un segle de tradició.

Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, Torelló, el de Sitges, i Tarragona, en la vessant més brasilera, i el de Vilanova i la Geltrú i Solsona, com a tradicionals.

08252499_Carnaval 4

Carnaval de Tarragona

El Carnaval de Tarragona és un dels més emblemàtics dels Països Catalans, ja que combina una riquíssima seqüencial ritual d’actes -heretada d’èpoques ben diverses- i uns extraordinaris treballs d’artesania en la confecció de les indumentàries de les comparses, que desfilen en les dues grans rues del Dissabte -Rua de l’Artesania- i del Diumenge -Rua de Lluïment-.

Un dels elements més representatius de la festa és la Bóta monumental que s’instal·la en la plaça de l’Ajuntament, i que indica l’arribada de la celebració i també el seu final, quan és cremada enmig dels focs dels diables i bèsties ígnies i d’un castell de focs artificials.

El menjar característic del Carnaval de Tarragona és el Xarró -una escudella- que es cuina amb llegums, fideus i cansalada. Aquest menjar popular es realitza el Dissabte anterior al Dijous Gras.

Carnaval de Sitges

El Carnaval de Sitges és un dels carnavals que se celebren a Catalunya i amb més de 100 anys d’història un dels més emblemàtics del país. Els balls i les xatonades són els elements característics del Carnaval i els dos esdeveniments amb més participació són la Rua de la Disbauxa i la Rua de l’Extermini, rues amb més de 2.000 participants disfressats en més de 50 carrosses.

S’ha donat a conèixer per la disbauxa, seguint la màxima tradicional de Per Carnaval tot s’hi val!. Els participants busquen la espectacularitat de les disfresses sempre amb un estil desenfadat i festiu a diferència del Carnaval de Vilanova i la Geltrú, un carnaval més sarcàstic i tradicional en la majoria dels seus actes. Algunes colles sitgetanes fan ús de moltes plomes en les seves disfresses buscant un estil similar al brasiler i les carrosses, habitualment arrossegades per un tractor, solen estar molt recarregades d’elements i porten música a un volum molt alt convidant als espectadors a participar de la festa. Actualment s’està apostant per la música en viu amb grups com Markatú Batucada i Sabor a Xocolà.

Gastronomia

El Carnaval representa la festa de la carn en tots els sentits, també per a acomiadar-se d’ella durant la següent època de Quaresma. Als Països Catalans el Carnaval s’associa amb menjar gras i proteínic: són típiques les coques de llardons i els llardons per ells mateixos, els ous, que de vegades eren les proteïnes més a l’abast, o també la sardina, etc. Altres productes especials de carnaval són, per exemple, la botifarra d’ou.

El dijous de Carnaval, o dijous gras, és també popularment conegut com a Dia de la Truita. Aquest dia és típic menjar ou, sobretot en forma de truita, truita d’ous, truita de patata, truita de botifarra o fins i tot truita de botifarra d’ou.

Abans de l’Enterrament de la Sardina és tradició menjar precisament sardines, normalment a la brasa o, si no pot ser, fregides.

Deixa un comentari