Història

La xocolata és un ingredient que no falta en els nostres dolços i postres, i poca gent pot resistir se al seu sabor.

Carlos Linneo va anomenar aquest aliment com “el menjar dels déus”, i raó no li faltava, ja que segons les llegendes maies i asteques el accau era un aliment diví i molts dels seus rituals sagrats es centraven al voltant d’aquesta planta.

El cacau és un arbre de la família de les Sterculiaceae. Prové de la paraula grega theobroma cacao. Theos significa Déu i Bromos menjar, per tant, en conjunt vol dir “menjar del déus”. Prové de les terres tropicals d’Amèrica del Sud, concretament de la conca del riu Orinoco o el riu Amazones, on fa aproximadament quatre mil anys va sorgir el primer espècimen de la planta theobroma que es va distribuir gràcies als nòmades, als animals i a certs factors meteorològics.

El primer ús d’aquest aliment pels humans data al segle XII aC. Tot i que, uns estudis recents realitzats per diferents arqueòlegs dirigits per John Henderson de la Universitat Comell i Rosermay Joyce de la Universitat de Califòrnia, en Berkeley, afirmen que l’inici  del seu consum data del segle XVI aC.

El què és evident és que el xocolata prové de les llavors d’una arbre tropical mitjançant les quals els maies i els asteques obtenien una beguda energètica de color blanc amb sabor amarg i picant anomenada Cacahuatl. Per a ells, era un aliment tonificant, energètic i era el preferit de les reialeses que s’ho bevien amb un got o recipient de forma líquida o mig líquida.

Cacahuatl

Cacahuatl

Al segle XVI Hernán Cortes va introduir el xocolata a la cort espanyola, tot i que Cristobal Colon ja ho va introduir anteriorment però no va tenir el ressò esperat. A partir del segle XVII comença a expandir-se la popularitat i comercialització del xocolata per la resta d’Europa i es van començar a construir les primeres xocolateres artesanals. El 1606 va arribar la fabricació de la xocolata a Itàlia a través del general de l’exèrcit espanyol, Manuel Filiberto de Saboya o mitjançant el comerciant de Florència Antonio Carletti, ja que va fer un viatge a les possessions espanyoles d’Amèrica. Carletti va ser l’autor d’expandir les primeres referències de l‘elaboració de la xocolata per part dels indígenes i també va dividir la xocolata solidificada en quadrats ja que d’aquesta manera es podia transportar amb més facilitat i es donava la possibilitat de dissoldre-la amb aigua. El 1615, el cacau va arribar a França mitjançant el matrimoni de la filla de Felip II amb el rei Lluís XIII de França i el 1646 va arribar a Alemanya des de Itàlia. Durant anys, els alemanys consideraven el cacau com a medicina i únicament es venia a farmàcies i a drogueries. El 1657 es va estendre per Anglaterra, on per primera vegada a Europa la xocolata s’oferia en forma de pastissets. El 1746 els anglesos van substituir l’aigua, l’únic element empleat per a barrejar el cacau, per la llet, afegint també ous, alcohol i vi anyenc.

Al segle XVIII es va preparar la xocolata amb el molinet i també amb un batedor de fusta amb el que remenaven la beguda de cacau per a fer-la més homogènia, suau i escumosa. Al 1711 Carles VI es va convertir en l’emperador austríac i es va traslladar de Madrid a Viena portant amb ell l’afició espanyola per la xocolata. Consecutivament, Viena es va fer famosa per les seves tasses de xocolata servida amb gots d’aigua fresca. Al 1755 els nord-americans van descobrir la xocolata i van fundar la primera fàbrica el 1765. Els europeus estaven atrets per aquest nou producte que feia pocs anys s’havia implantat i que havia capgirat mig món. Els cervesers britànics fins i tot es van sentir amenaçats per la creixent popularitat d’aquest ingredient i van demanar lleis per limitar la seva producció ja que la seva venda els afecta directament. A mida que anaven passant els mesos, la competència era cada vegada més elevada. L’església, fins i tot, ajudava perquè la seva popularitat es mantingues o augmentes encara més. A finals del segle XVIII, les dames franceses van posar de moda el bombó, trossets de xocolata per a degustar a qualsevol hora del dia.

I finalment, l’elaboració artesanal de la xocolata es va substituir al 1777 a Barcelona gràcies a la mecànica. A principis del segle XIX es va construir la fàbrica de la xocolata en forma de tabletes, gràcies a l’italià Doret, que va ser el primer en solidificar la xocolata a la població de Turín. També es van desenvolupar les plantacions de cacau arreu del món que va fer que la industria de la xocolata s’organitzés i es perfecciones en diferents països. El 1819 es va instal·lar la primera empresa xocolatera a Suiza i a Paris. Pelletier va instal·lar la primera fàbrica que utilitzaven el motor de vapor que va mecanitzar la mòlta dels grans de cacau i va deixar en segon pla el treball manual. Al 1828, l’holandès Conrad Van Houtler va inventar una premsa que va permetre extraure la matèria grassa o la mantega de cacau, quedant només la pols del cacau tal i com ho coneixem avui dia. També es va començar a formular la idea de les pastilles de xocolata per menjar. El 1867, Daniel Peter va començar a experimentar amb la llet com a ingredient i es va introduir al mercat el 1875. Quatre anys més tard, el suís Rodolphe Lindt va desenvolupar un altre procés que va permetre donar a la xocolata el sabor i la fina textura que nosaltres coneixem.

 

El cacau: aliment dels déus. Descobreix la història! 

Deixa un comentari