Descobreix una Benaura amagada en Tàrrega

Destacades

Portada llibre

Portada llibre

Nom de la ruta: El Mecanoscrit del Segon Origen

Localització: Tàrrega

Preu: gratis

Temps: 1 hora i mitja.

Dificultat: Fàcil

Qui hagi llegit el llibre de “El mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo, sabrà que la història comença en un poble anomenat Benaura on residien els seus protagonistes, l’Alba i en Dídac. Continua llegint

La Gràcia de la plaça del Diamant

Nom de la ruta: La Plaça del Diamant

Localització: Barcelona-Barri de Gràcia

Preu: Precisa bitllet de metro.

Temps: 2-3 hores

Dificultat: Fàcil.

La plaça del Diamant, de l’escriptora Mercè Rodoreda, es situa poc abans de la Segona República, passant per la Guerra Civil i la postguerra. La història transcorre al barri de Gràcia, Barcelona, i relata les vivències i reflexions de Natàlia, la protagonista, que coneixerem també amb el nom de Colometa. Continua llegint

Una mirada a Moià amb ulls cubans

Nom de la ruta: La vall d’en Marfà, basada en L’ànima de la vall

Localització: Moià

Preu: gratuïta

Temps: 2-3 hores

Dificultat: fàcil

Distancia recorreguda: 12,94 kilómetros  Altitut min: 528 metros, max: 652 metres Desnivell acum. pujant: 379 metros, baixant: 380 metros

“Era la distancia d’aquell que es mira el món i els homes des d’una munió d’anys a l’esquena i ja s’ha avesat als torts i revessos sobre el comportament dels homes i l’obstinació de les lleis de l’univers.”

La vall de Marfà és una  ruta literària recollida al llibre L’ànima de la vall del calderí Lluís Cerarols (Pagès Editors, Lleida, 2008), la novel·la amb què guanyà el III Premi de novel·la Ramon Roca Boncompte 2007.

El llibre és un quadern escrit per un soldat a la Guerra de Cuba que ens recupera la vida d’una vall isolada de la Catalunya interior a finals del segle XIX. La pretensió de l’autor del quadern és encomanar una missió íntima a qui sigui capaç de llegir-lo i se’n deixi convèncer, davant la possibilitat que no pugui retornar de Cuba.

En Julio serà qui entomarà aquesta missió. La darrera lectura del quadern que fa en Julio, des dels nostres dies, li desvetlla records i vivències. El contrast del present amb un món que durant segles o mil·lennis ha estat estretament lligat a la naturalesa i al seu ritme, i que allarga els seus tentacles fins als anys seixanta, permet adonar-se i reflexionar sobre el canvi radical però subtil que s’ha produït en la nostra sensibilitat i en la nostra manera de ser.

“No hi havia cap camí que menés al molí rònec, tan sols un corriol voltat d’esgardissos que, amb molta cura, anava apartant, mentre el gotineig de diverses esquerdes a la roca del sostre de la bauma m’anava mullant l’esquena”.

Enllaç on s’explica la historia completa de la ruta:
http://www.moianes.net/modules.php?name=News&file=article&sid=217

Si encara no has legit aquesta novel·la, aquí podràs aconseguir-la.

La Leyenda de la Piedra Larga

La Piedra Larga

Nombre de la ruta: La leyenda de la Piedra Larga

Localización: Palau-solità i Plegamans

Precio: Gratis

Tiempo: Unas horas

Dificultad: fácil

El Puente del Diablo

No sabemos de dónde procede “La Piedra Larga”, lo que sí sabemos es a dónde iba y dónde se quedó. Dice la leyenda que dicho menhir es la piedra que falta al Puente del Diablo de Martorell, pero se le cayó al Diablo mientras lo construía, y fue a parar a Palau-solità i Plegamans. De modo que esta ruta literaria está dividida en dos partes: por un lado Martorell, situado en el norte de la comarca del Baix Llobregat, a unos 30 km de Barcelona, en la confluencia de dos ríos, el Llobregat y el Noya. Y por otro lado, Palau-solità i Plegamans, fronterizo con la comarca del Vallés Oriental; situado a 25 km de Barcelona.

Dicen que las leyendas, leyendas son, pero siempre tienen un matiz de realidad. Así que anímate a visitar la Piedra Larga y el Puente del Diablo, y descubre la verdad que se esconde detrás de estos dos municipios.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=FVMfV87Ia_A[/youtube]

Ver mapa más grande

Descobrint Viladrau de la mà de Guerau de Liost

Vista de la font de l'Oreneta de Viladrau

Nom de la ruta: La font de l’oreneta

Localització: Viladrau

Preu: 120 euros/ persona, amb allotjament, dietes i viatges inclosos

Temps: 3 hores

Distància: 6 quilometres

Dificultat: Fàcil

Des de fa segles, el Montseny ha estat font d’inspiració d’artistes i literats. A molts llocs del parc es troben referències a escriptors i poetes que van passar-hi alguna època de la seva vida. Un d’aquests racons és Viladrau, un poble que a principi del segle XX es va convertir en punt de reunió de diferents poetes noucentistes, com Josep Carner, Jaume Bofill i Mates o Marià Manent.

Només calen 15 minuts per arribar des del casc urbà fins a la font de l’Oreneta, una de les més emblemàtiques del poble, arranjada el 1936. S’hi accedeix per l’avinguda Montseny, al sud de la vila. La font es troba en un indret molt recollit. Presidint l’espai hi ha un pedró on està gravat el poema que Jaume Bofill i Mates, més conegut per Guerau de Liost, va dedicar a la font.

Seguint pel camí que hi ha davant de la font, recordant les descripcions paisatgístiques del diari de Marià Manent El vel de Maia, enllacem de nou amb la pista forestal, enmig del bosc, que s’enfila cap a Rosquelles, Donen la benvinguda un gran castanyer, un til·ler i una alzina, que inauguren el passeig a Rosquelles, casa de Jaume Bofill i Mates on es reunien els més destacats poetes noucentistes, entre ells Josep Carner, Carles Riba, Jaume Bofill i Ferro, Pompeu Fabra i Marià Manent.

Des de l’entrada al mas Rosquelles cal agafar la pista de la dreta fins arribar al pla de Montfalcó, on hi ha mas Noguer, residència d’estiueig de Antoni Maria Claret, vicari el 1840 de l’església parroquial de Sant Martí de Viladrau.

El poema de la font

Seguim el camí de l’esquerra després de rodejar la casa i continuem amunt fins al veïnat de les Paitides, on hi ha la font del mateix nom. Guerau de Liost va convertir aquestes fonts en fades o dones d’aigua, personatges de llegenda que tenen un important paper en la seva obra La Muntanya d’ametistes. La font de les Paitides és molt apreciada per les propietats de la seva aigua. Sobre la font es llegeixen els versos que li va dedicar el poeta.

Després de visitar, també al veïnat de les Paitides, les fonts del Noi Gran i la font del Ferro, on hi ha gravats versos de Carles Riba i Maria Antònia Salvà, seguim el camí cap amunt fins a arribar a Ca l’Herbolari, una gran masia que va ser propietat de Jaume Bofill i Ferro. Durant la Guerra Civil va ser el refigi de Josep Carner, Carles Riba, Marià Manent i Agustí Duran i Sanpere, que hi va traslladar, per salvar-la de la depredació del conflicte, una bona part de l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Pel camí que surt des d’on hi ha el cartell que anuncia el nom de l’Herbolari tornem al casc urbà, ñpassant per un bosc de cedres i agafant, després, el camí de ses Pregàries. Molt còmodament s’arriba a la plaça del Doctor Carulla i l’ermita de la Pietat i, més endavant, a l’Hostal Bofill i la plaça Major.

La ciutat dels sants o la ciutat de l’amor?

La ruta comença a la plaça Dom Miquel de Clariana, més coneguda com a plaça de l'Estudiant

Nom de la ruta: L’estudiant de Vic

Localització: Vic-Balenyà

Preu: 106 euros, amb allotjament i transport inclosos

Temps: 2-3 hores

Dificultat: fàcil

“La casa del senyor Tortell. Decoració moderada, gust ranci, estampetes, floretes retallades, una llumanera d’oli…”. Així descriu Josep Maria de Sagarra l’escenari de la comèdia Un estudiant de Vich , ambientada a la capital osonenca del 1840. I així comença aquesta ruta, en una casa que podria molt ben ser la llar del benestant senyor Tortell i la seva filla Mariagneta. Es tracta de la Casa Clariana, de façana austera però barroca per dins.

Justament, la Casa Clariana es troba a la plaça Dom Miquel de Clariana, més coneguda popularment com la plaça de l’estudiant. Fixeu-vos bé en l’estàtua que hi ha al centre perquè, amb el barret de teula i la capa, representa ben bé el protagonista de l’obra, un jove baró que es fa passar per estudiant amb l’objectiu de conquistar Mariagneta sense que aquesta el vulgui per la seva riquesa.

La segona parada és la plaça de la Catedral

Continuem caminant i ho fem de plaça a plaça perquè arribem a la plaça de la Catedral, on les seves esbojarrades amigues de Mariagneta es topen amb el promès que li ha triat el seu pare: vell, geperut, roig, abonyegat, diuen. En fi “un nuvi que no val un ral!”. No dubteu en entrar al temple per gaudir de les pintures de Sert i veure la cripta.

“Per la porta del darrera surts i te’n vas al Carme, i d’allí estant, aprofitant la fosca, tu m’esperes… Aquí hi haurà notari i convidats i tu i jo seguirem les Davallades”, li promet l’estudiant a Mariagneta un cop l’amor ha triomfat i planegen la fugida. Pugeu, doncs, fins la plaça major per anar a la Rambla Davallades i aneu fins al carrer de Gurb per visitar la parròquia de la Mare de Déu del Carme.

Aprofiteu i continueu fins a la Ronda de Camprodon, on hi ha el Seminari, que també ofereix allotjament. Vic va tenir un paper clau en la formació de seminaristes. Finalment, agafeu el tren de la Renfe i desplaceu-vos fins a Balenyà. Si voleu, també ho podeu fer en bicicleta pel camí de Malla. Diu la història que l’estudiant i Mariagneta són pescats justament entre Tona i Balenyà, on dormen junts en un hostal. Perquè us poseu en la seva pell us recomanem que acabeu de passar el cap de setmana al rústic hostal La barrica d’en Pep.

Amb aquest recorregut transformareu la ciutat dels sants en la ciutat de l’amor. Recordeu el final d’Un estudiant de Vich: “En les comèdies escrites i en les comèdies del món, aquell que se surt amb la seva, aquell que guanya és l’amor!”.
Mapa Ruta de l’Estudiant de Vic

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=GRjaxOxQS3c&feature=relmfu[/youtube]